Eivissa ciutat

El turisme a Eivissa va arribar de la mà del sol, la festa i la platja. Són innombrables les platges i cales d'Eivissa, algunes només accessibles en vaixell, que conformen tota l'extensió del litoral marítim. La primera onada de turistes vi amb la intenció de gaudir de tot un paradís en ple Mediterrani. 
Alhora que van arribar, van trobar un lloc en elde viure i expressar lliurement, un món on el cant a la llibertat ia la natura. Va ser l'inici d'una altra Eivissa turística. Les antigues terrasses, llocs de reunió del món hippy, van passar a convertir-se en els majors centres discotequers del món, al punt de marcar els inicis i finals de la temporada turística. 
Però quan van començar a escurçar les temporades, a tenir més competència donintre i fora d'Europa, els ingressos turístics van deixar de ser suficients, i, gràcies a això, vam començar a descobrir un tresor que sense estar amagat, es trobava oblidat. Noves possibilitats es van obrir a Eivissa. Turisme cultural, qui ho diria. I el més increïble, és que la riquesa patrimonial de l'illa va haver de ser assignada a la humanitat, perquè, per primera vegada en la seva llarga història, adquiriese el valor que mereixia. 

Quan s'arriba a Eivissa , ja sigui per mar, terra o aire, el turista es queda amb l'estampa de l'enorme fortificació emmurallada que domina l'horitzó. Dalt Vila, l'inici d'un viatge turístic per l'època medieval, s'aixeca omnipresent sobre el principal vall de la ciutat. L'acròpoli millor conservada de la Mediterrània, ens ofereixun recorregut que comença a la porta de Ses Taules i acaba als peus de la Catedral. 

Tresors d'Eivissa Ciutat

Pel camí, escenaris que han donat la volta al món estampats en eternes postals. El pati d'armes, els sis baluards de la muralla, amb les seves vistes espectaculars. Les Capelles de Sant Ciriaco o l'església de Sant Domingo han estat llocs de peregrinació per al sentiment d'un poble que ha sabut conservar els seustradicions més úniques. Els edificis del Museu Arqueològic o Medina Yabisa, esculpits sobre les més antigues muralles àrabs, són un clar exemple de com Eivissa ha sobreviscut al temps. 
En acabar el nostre recorregut per l'edat mitjana, podrem viatjar una mica més enrere en el temps. La necròpolis púnica de Puig des Molins, a la qual també van haver de declararpatrimoni de la Humanitat per prendre en consideració ens obre una porta al passat, amb el museu monogràfic com a màxim exponent del seu descobriment. Esglaiadora si més no la visita a les tombes de potser, algun avantpassat. 
En deixar el turisme històric, la visita a la Plaça del Parc es fa obligada com a punt de trobada de la inspiració més actual. Tranquil · les terrasses que alivian la calor de l'estiu o protegeixen del fred hivern. Al costat d'ella, el passeig de Vara de Rey rendeix tribut al poble, amb els seus múltiples actes i festejos. No ens queda res més a la ciutat. Bé, alguna cosa sí que ens queda. La nostra pròpia ànima de turista, i l'ambient nocturn del port. Perquè ja que hi som, veure un somriure de qualsevol nacionalitat en sortir les cercaviles, és la millor publicitatque una Eivissa turística es pot portar.