![\"Turismo](\"https:\/\/soloibiza.s3.amazonaws.com\/wp-content\/uploads\/2010\/09\/turismo-ibiza-iglesia-sant-vicent.jpg\" "\\"turismo-ibiza-iglesia-sant-vicent\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Turisme d’Eivissa<\/strong> no \u00e9s nom\u00e9s un turisme hist\u00f2ric, una cosa que vols canviar aquestes l\u00ednies. Eivissa <\/strong>t\u00e9 llocs m\u00e0gics, llocs especials que han aguantat el pas dels anys i per a esgl\u00e9sies, d’una guerra civil. Avui, ens vam aturar en un dels punts m\u00e9s desconegudes de l’illa. L’esgl\u00e9sia de Sant Vicent<\/strong> de la Cala, un edifici va ser erigit en honor de San Vicente Ferrer.<\/p>\n El primer \u00e9s localitzar i Sant Vicent<\/strong> \u00e9s una petita parr\u00f2quia del municipi de Sant Joan, a l’extrem nord-est de l’illa. Seu acc\u00e9s no \u00e9s especialment complicada, per\u00f2 el cam\u00ed no \u00e9s una l\u00ednia recta.<\/p>\n Si deixem Sant Joan, el centre de la ciutat, la carretera es converteix en un tram de set quil\u00f2metres de indicada per la biodramina, entre muntanyes i boscos de pins. Acc\u00e9s alternatiu i m\u00e9s recomanable \u00e9s Sant Carlos, a trav\u00e9s de San Vicente Creek. La vista des de la carretera a la platja s\u00f3n espectacular i donen ganes de prendre un bany.<\/p>\n Si prenem aquesta \u00faltima pista com a refer\u00e8ncia, podem agafar la carretera a Santa Eul\u00e0lia a Sant Carlos, creuar el centre i prendre la corba esquerra i que honora la tranquilitat de la regi\u00f3 (la corba \u00e9s molt ferm i estrets en ambd\u00f3s sentits). Ens dirigim a Cala Sant Vicen\u00e7 fins el cam\u00ed acaba a un altra perpendicular. Aqu\u00ed \u00e9s on la majoria, perqu\u00e8 podem prendre la indicaci\u00f3 cap a Sant Joan, no cap a la Riera.<\/p>\n Despr\u00e9s de dos quil\u00f2metres ens deixen un costat del santuari de des Culleram, una cova que servia de refugi a com cultura p\u00fanica, amb nombroses restes dedicades a Tanit de D\u00e9u. Un quil\u00f2metre m\u00e9s tard, l’esgl\u00e9sia de Sant Vicent ens espera, amb indicaci\u00f3 d’un signe marcat com a Sant Vicent.<\/p>\n Una construcci\u00f3 relativament moderna. La data de construcci\u00f3 del segle XIX. La pres\u00e8ncia de pobles de la comarca, la proximitat de construcci\u00f3 molt m\u00e9s potent i sobretot, muntanyes, aquesta regi\u00f3 no podia o tenia l’oportunitat de crear un centre m\u00e9s potent per a la defensa del seu poble.<\/p>\n La construcci\u00f3 d’aquesta esgl\u00e9sia es converteix en un sentit espiritual necessita, m\u00e9s que una obligaci\u00f3 militar. Potser aquest patr\u00f3 i la falta de mitjans disponibles en el moment de construcci\u00f3, donava llum a una de les esgl\u00e9sies simples a l’illa. Ens trobem a la porta, en la qual destaca el campanar, un vaixell dins i un porxo a l’exterior per feligresos a refugiar-se en dies de pluja.<\/p>\n Porxo \u00e9s curi\u00f3s, com si les bigues savina dominen en gaireb\u00e9 tots els edificis de l’esgl\u00e9sia, en aquest cas, aquesta secci\u00f3 presenta una superf\u00edcie llisa, m\u00e9s t\u00edpic d’una casa que un sostre de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n L’Interior \u00e9s molt recollit, baixa capacitat. A m\u00e9s de l’altar, hi trobem el culte d’altres figures, incl\u00f2s en uns decoradados altars i protegits per evitar mals de cap m\u00e9s el vidre.<\/p>\nCom arribar a aquest punt de turisme d’Eivissa<\/a><\/h2>\n
Crec en l’esgl\u00e9sia de Sant Vicent<\/h2>\n