Esglésies d’Eivissa

[vc_row full_width = “stretch_row” parallax = “content-moving-fade” css = “.vc_custom_1545028727649 {padding-top: 20px !important; Padding-Bottom: 60px !important; background-image: url(https://www.soloibiza.com/wp-content/uploads/2018/12/Iglesias-de-Ibiza.jpg?id=46820) !important;}”] [vc_column] [vc_custom_heading text = “esglésies d’Eivissa. L’evolució d’un poble ” font_container =” Tag: H1|text_align:center|color:#ffffff” use_theme_fonts =”yes”] [vc_custom_heading text =” dominant la ciutat d’Eivissa, trobem la catedral d’Eivissa, una impressió única. ” font_container =” Tag: P|font_size : 24px|text_align:center|color:#ffffff” use_theme_fonts =”yes”] [/vc_column] [/vc_row] [vc_row] [vc_column width =” 1/3 “] [vc_column_text]

Podem veure com l’evolució demogràfica i cultural dels habitants de l’illa ha reconvertit el paisatge i distribueix els nuclis urbans d’acord amb elements històrics. Comencem el nostre recorregut per la ruta històrica dels llocs d’adoració d’Eivissa, referint-se a la capella subterrània de Santa Inés. Encara que es troba en una cova d’origen natural, la creença de culte de l’Imperi romà fa que sigui el nostre primer punt de referència. No obstant això, el primer edifici amb referències escrites consisteix en la fi del segle XV, amb la conquesta aragonesa. L’església de la mare de Déu de Jesús servia com a lloc per recollir els habitants de la zona i per refugiar els monjos franciscans. Aquesta congregació es trasllada a la zona dels intramurs de la ciutat alta després de la creació de l’església de Santa Maria, futura catedral d’Eivissa. La presència de les muralles va donar lloc a l’església de Sant Salvador, també coneguda com San Telmo, o Sant Elm al segle XVI.

[/vc_column_text] [/vc_column] [vc_column width = “2/3”] [vc_single_image Image = “46820” img_size = “full”] [/vc_column] [/vc_row] [vc_row] [vc_column] [vc_column_text]

La cultura del camp

Essent les salines un dels motors principals de l’economia de l’època, es construeix l’ església fortificada de Sant Jordi de les salines (Sant Jordi) per protegir els habitants de les incursions marítimes. Encara que aquestes construccions substitueixen habitualment petites esglésies o capelles, s’estima la seva data de creació en els segles XVI-XVII i es presenten a les zones més poblades i importants de l’època. Així és bella l’església fortificada del Puig de Missa a Santa Eulària, l’església de Sant Antoni de Portmany i l’espectacular església de San Miguel de Balancet. Retirs espirituals en temps de pau i fortaleses en temps infàcils. Al segle XVIII va ser el torn de l’església de Sant Josep, encara que destruïda durant la guerra civil i replicà anys després. A finals d’aquest segle, patrocinada per la monarquia i sota les ordres del bisbe Abat i de la Serra, es començaven a construir temples amb l’objectiu de apropar l’església als feligresos, o viceversa. Comença la construcció de l’església de Sant Joan de Lebrija, Sant Llorenç de Balàfia, Sant Francesc de Paula, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruité, Sant Mateu, Sant Agustí i Sant Rafael. Algunes d’aquestes esglésies triarien un temps a acabar de construir a causa de les Pitiüses i la fragilitat econòmica Imperial de l’època. Durant el segle XIX, i a causa de les necessitats purament espirituals, es construeixen les esglésies de Santa Inés de Corona, es Cubells i San Vicente de la Cala.

[/vc_column_text] [/vc_column] [/vc_row]